Tienda de Libros en Sitges – 93 894 21 43
Share
  • Share this post on Delicious
  • StumbleUpon this post
  • Share this post on Digg
  • Tweet about this post
  • Share this post on Mixx
  • Share this post on Technorati
  • Share this post on Facebook
  • Share this post on NewsVine
  • Share this post on Reddit
  • Share this post on Google
  • Share this post on LinkedIn

Cap a la maduresa del gènere? Quatre reflexions sobre fantasia èpica

Posted on nov 09 2011

 

L’èpica fantàstica sempre ha estat un gènere denostat i allunyat dels ambients acadèmics i no gaire apreciat per la crítica. No ajudava gaire a la seva integració dintre de la literatura ‘seriosa’ el fet que la majoria dels llibres publicats dins del gènere fossin o bé directament adreçats a un públic puber o pre-puber o bé que seguíssin el Sindrome de Campbell fil per randa: Històries sobre joves herois que s’han d’embarcar en la recerca d’un ítem misteriòs, buscant i desafiant al poder, creixent en el seu propi poder, madurant i finalment acomplint el destí pel qual han nascut predeterminats finalitzant el seu ‘rite de passage’.

Tot i així cal remarcar que la fantasia com a tal es un gènere jove movent-se dins d’un món, l’editorial, que tot sovint només segueix fòrmules guanyadores i al qual li costa apostar per treballs que trenquin la formalitat establerta o en els quals no s’albirin els arquetips que ja es consideren part essencial i principal del gènere.

És per això que les obres considerades com a clàssics del gènere es poden enquadrar totes dins del abans mencionat Sindrome de Campbell: El Senyors dels Anells de Tolkien, The once and Future King (El libro de Merlin i Camelot a la nostra casa) de White, Històries de Terramar de Le Guin i fins i tot la sèrie de Harry Potter de Rowlings. ¿Què tenen en comú entre elles? Sense cap mena de dubte la trama. Jove heroi que s’ha d’embarcar en la recerca d’un ítem misteriós … finalment acomplint el destí pel qual ha nascut prederminat.

Són històries que ens criden durant una època molt determinada de la nostra vida però, que a mida que anem creixent, van perdent interés. Tinc molts amics que han deixat completement de llegir Épica Fantàstica precisament per això. Els nostres gustos literaris van evolucionant, però el gènere estava molt estancat.

Però com ja hem dit, la Fantasia Épica és un gènere jove i hem de celebrar que darrerament hagin sorgit autors (i editors) disposats a trencar amb els cliqués que l’atenallaven. És precisament amb aquest motiu que en els propers dies anirem publicant articles sobre autors que creiem valen molt la pena dins dels nous corrents en el gènere.

comment closed